Per fi! He hagut d'esperar 3 mesos, però fer fi en tinc una, de rosa!

A Badalona costava entre 1-2 euros, però a Barcelona 4-5 euros... Per sort m'han regalat una que venia amb propaganda, però li he tret la propaganda i li he dit al Panda que me al dongui xDD

No només m'ha regalat això. A casa seva m'espera una guardiola de'n Keroro. Jo no li he regalat cap llibre perquè sé que no li agrada i ni se'l miraría. Per tant he sortit a les 5 de casa buscant alguna cosa. Al final, quan anava cap al metro, he pensat que podría comprar-li el CD de la YUI al Chunichi (l'única botiga on venen CDs, que jo sàpiga).

Durant el trajecte han passat diverses coses. Una és que a la L1, ha entrat una amb una panxa exagerada (en aquell moment estava pensant que adoptaria) amb el marit. Tindrien uns 23 anys. El tio anava fent gestos amb la ma molt exagerats dient-li que respirés fons. Desprès començaven a parlar com si fos un teatre, i llavors és quan li he vist el llautó xD Estaven fent d'actors d'un dels relats del concurs de TMB.

A la L3 m'he trobat amb els "holigans" aquestos. Estaven cantant cançons en veu alta. Hi havia una que només havia arribat a tararejar, mai he sabut la lletra, i ells la cantaven sencera xDD Clar, era anglesa i ells ho són.. xD

Un cop al Chunichi he buscat algun CD de YUI, però res. Quasi tot era música per a noies. O sigui que li he comprat un Kirby de peluix bastant gran.

Porto tot el dia amb la canó "Namidairo" de YUI ficada al cap. Durant TOTA aquesta tarda l'he anat tatarejant: al metro, al carrer, al bus.. xD

Quina cucada de pandets, vull un T________________________T

Aquest és un resum, si voleu la versió més llarga la trobareu aquí.

M'he cansat de donar voltes.

Al matí he anat a entregar els papers per fer la prova de Cicles i resulta que faltava un paper que li havia donat a ma mare junt amb tots els altres i me'ls havia separat. Total, que desprès de fer una prova/exàmen de català he sortit corrent a casa. Tenia 1h per anar i tornar, massa just. M'he començat a trobar malament, em punxava el cap. Per sort no ha trigat gaire el bus i he arribat a casa, m'he pres una aspirina, he agafat els papers i cap al bus. Quan he arribat a la carretera he vist el caparró d'un bus que venia en la direcció meva, era el meu bus, no podia se cap altre. No he esperat gens i ja estava adintre. He arribat 10 minuts abans. He entregat els papers i com si no hagués passat res, entro en mig de classe i m'asec.

S'acaben les clases, arribo a casa i me n'adono que no he comprat el paper Din-A1 de dibuix artístic. Total, per la tarda un altre cop a l'institut a veure si hi ha sort i està la del bar que els ven. Per sort hi era. Desprès he anat a buscar una regla flexible que costa uns 8 euros, total, per aprovar un maleit exàmen.. Per mi que l'alquilaré si algú me la demana. He anat a l'Abacus i a Can Boter i no hi era, la portaven dimarts.. I de què em serveix si la vull per demà només? Total, ma mare ara ha anat a Barcelona a veure si la troba per allà, que suposo que hi haurà més exit.. Si no doncs mira, a fer-ho a mà alçada.

El panda estava mirant propaganda japonesa i en aquesta surt un pandet i altres bitxos bufons. És un anunci amb animació.

Molta gent que va a Japó no es fa el Flying Blue, i això els hi pot sortir car.

El Flying Blue és un sistema on obtens un número de soci/tarjetai se't van acumulant Milles. Aquestes s'aconsegueixen: 1. Fent la reserva en Air France, KLM, Air Europa o Kenya Airways. 2. Facturant a l'aeroport.

Anar a Japó són unes 10.000 Milles.
Aquesta quantitat de milles es poden gastar en un viatje d'anada a algun país de la U.E. o per pagar l'extra d'equipatge. Cada 5 quilos son 5,000 Milles. Només li has d'ensenyar el número de la tarjeta/soci per a que t'ho descomptin d'allí. Crec que no t'encien la tarjeta fins que no has fet el teu primer viatge, o sigui que amb el número suposo que hi haurà prou, s'ha de confirmar més.

Molta gent s'ha passat de kilos i ha hagut de pagar-los per no tenir aquest sistema gratuït. O sigui que no us oblideu!